Benvinguts a El Sol de l'Era.

Aquest bloc té com una de les seves principals raons de ser, la de mostrar aquells rellotges de sol que he anat realitzant per a amics al llarg del temps, tot oferint una descripció de la seva realització. També trobàrem textos i documents que ajudaran a entendre una mica mes els rellotges de sol.


dimecres, 4 d’abril del 2018

RESTAURACIÓ DEL RELLOTGE DE SOL DEL CASTELL DE LA FLORESTA

El passat mes de gener del 2016 es va dur a terme la restauració del gnòmon del rellotge de sol, de la façana del castell de la Floresta.

Es tracta d’un rellotge de sol, cisellat en un carreu del brancal lateral d’una  de les finestres, te forma semicircular, amb l’orifici del gnòmon en la part superior aprofitant la junta entre carreus. El traçat de les marques horàries es clarament meridional, per tant amb una declinació directament sud i mostra les hores amb les seves mitges hores seccions iguals de 15º, corresponents de dotze hores canòniques o desiguals, nom pel qual també se’ls coneix. Línia de les dotze del migdia es vertical i el gnòmon que ha desaparegut era una vareta de ferro col·locada horitzontalment, perpendicular a la paret.


El nom d’hores desiguals es degut a que el dia, a efectes pràctics, es dividia en dotze parts iguals, però la duració diürna del mateix es mes gran a l’estiu que a l’hivern i conseqüentment les hores tenen una duració diferent.

La data de construcció del rellotge de sol, tenint en compte la grafia dels nombres, el model i el traçat del rellotge es podria datar cap el segle XVI.

Aquest tipus de rellotge de sol es una mostra de la lògica evolució dels antics “rellotge de missa” que en els monestirs senyalaven els moments (no les hores) dels treballs i les pregaries, cadascuna de les hores indicava un Ofici Diví o Litúrgia de les Hores. Aquests antics rellotges posseïen, en el millor dels casos, un gnòmon fix perpendicular a la paret, no pas amb un gnòmon inclinat que vindria mes tard, amb una distribució de les marques horàries diferent.

Al restaurar un rellotge com aquest el dilema és que si no poses un gnòmon, un observador normal segurament el trobarà a faltar, i si hi poses un gnòmon, sigui del tipis que sigui, perpendicular a la paret o be amb la inclinació que li correspon per la declinació del quadrant i per la latitud de la seva ubicació, és teòricament impossible que marqui bé si, com en aquest cas, al tractarse d'un rellotge meridional col·locat en una paret declinant a llevant 16º (encara que en aquell temps la precisió no devia ser tan important com l'esperem avui i segurament tampoc tenien mitjans per comprovar-ho.


 
La decisió de col·locar el gnòmon inclinar, encara que no li pertoca a aquest tipus de rellotge es la de marcar el migdia solar, única hora que marcarà correctament.
 
 
 

1 comentari:

  1. Ostres ¡¡¡ magnífic ¡¡¡
    Una abraçada molt forta, Ignasi .
    Con tu permiso pondré esta entrada en Tot Barcelona.
    Salut
    Miquel

    ResponElimina