Benvinguts a El Sol de l'Era.

Aquest bloc té com una de les seves principals raons de ser, la de mostrar aquells rellotges de sol que he anat realitzant per a amics al llarg del temps, tot oferint una descripció de la seva realització. També trobàrem textos i documents que ajudaran a entendre una mica mes els rellotges de sol.


dimecres, 11 de juliol de 2012

ELS RELLOTGES DE SOL DE CAN VERDAGUER


La història del mas de Can Verdaguer es remunta fins al segle XV tot i que el seu aspecte correspon al segle XVIII, quan va ser reconstruït per la família de Berenguer Verdaguer en plena expansió de la pagesia pel pla de Barcelona, i a les reformes que es van fer entre 1858 i 1931, quan es van començar a urbanitzar els seus camps de conreu. Es un edifici de planta basilical amb coberta a dues aigües i un arc de mig punt adovellat en la porta d’accés. 

En Pere Gaspar i en Ramon Cuéllar, socis de l'Agrupació Excursionista Muntanya, varen fer les fotos l'any 1953 pels arxius de l'Agrupació. 

Al marge inferior dreta es veu AEM.

En aquell temps un gran territori es deia Sant Andreu de Palomar, districte IX de Barcelona. El Consistori de Barcelona en va fer: Sant Andreu, Nou Barris i la Sagrera.







Can Verdaguer fou una explotació agrícola que va funcionar fins ben entrat els anys vuitanta. L’ajuntament la va adquirir per convertir-la en equipament per al barri i esta ubicada entre els carrers Piferrer, 43-100, Casas i Amigó, 2-16 i Pintor Alzamora, 13 de Barcelona.

Els horts de Can Verdaguer es van deixar de conrear en 1988 i el mas deixava de ser la darrera explotació agrícola de la trama urbana de la ciutat de Barcelona. Durant els anys 90, els pocs terrenys que encara li quedaven a la masia van donar pas a un gran complex escolar (IES Valldemosa i IES Meridiana). El 1999 es va modificar el traçat del carrer Piferrer per alinear-lo amb Rio de Janeiro i tres anys després, el 2002, l’ajuntament de Barcelona va comprar la masia que havia estat habitada fins al canvi de segle pels seus darrers masovers, la família Samsó, malgrat el setge urbanístic.




En l’actualitat s’està rehabilitant totalment per convertir-lo en un Centre Cívic. Es l’edifici més emblemàtic del barri de Porta i el millor testimoni del passat rural, molt recent en aquest cas, del districte de Nou Barris.
No es pas l’única masia notable de la zona, a uns dos cents metres trobem Can Valent, del segle XVII, que malgrat estar inclosa en el Catàleg del Patrimoni Històrico-artístic de Barcelona, està abandonada i molt malmesa. També te un rellotge de sol esperant a ser restaurat. En la fotografia veiem Can Valent a primer terme i Can Verdaguer al fons.



El valor gnomònic de Can Verdaguer rau en els dos rellotge de sol complementaris que te, un a la façana principal de cara a llevant i l’altre en el seu lateral de cara a ponent en una mena de frontó, just damunt d’una terrassa.


Rellotge de Llevant








Els treballs que vaig realitzar en la restauració d’aquest rellotge es va centrar en redreçar el gnòmon que en els treballs de restauració de la façana va ser doblegat, en canvi els nombres i el marc amb filigranes no han rebut cap alteració en el seu traçat original fora de ser pintats per consolidar-los.


Rellotge de Ponent



El rellotge de ponent, que anteriorment ja existia, va ser enderrocat en els treballs de rehabilitació de la l’edifici i de la teulada, i ha estat calculat i dissenyat de nou. En aquest cas he fet un disseny molt senzill per integrar-lo dins d’un espai amb diferents nivell i estances, molt marcat pel color blanc i fugint del protagonisme que ja te el rellotge de la façana de llevant, per aquest motiu nomes mostra una sola indicació horària a les 12 (migdia solar) com a referència per a les altres línies horàries que van de les 10 del matí a les 8 del vespre. El disseny inicial feia apareixer caràcters aràbics però finalment es varem optar perque fos també amb caràcters romans per seguir amb la mateixa estètica.





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada