La realització del projecte SUSIE ha representat un pas molt important, que ha tingut ressò internacional en les principals associacions gnomòniques. I ara ja podem dir que és el rellotge de sol que ha operat per primera vegada a la història al Pol Sud Geogràfic i gràcies a la insistència i perseverança de l'amic Carles Pelejero, del CSIC, es va aconseguir que es quedés de forma permanent a la base nord-americana Amundsen-Scott. Una fita històrica que coincideix amb l’any Internacional de l’Astronomia i els 20 anys de la Societat Catalana de Gnomònica.
Components de l’expedició Pol Sud Sense Límits Obra Social “la Caixa”.
L’autoria del rellotge, juntament amb la col·laboració d'Eduard Farré, Joan Girbau i Jaume Ventura, tots membres de la Societat Catalana del Gnomònica, m’ha permès dur des de bon començament la materialització d’aquest rellotge històric, tant en el disseny, com en el càlcul i la construcció.
Text que vaig llegir en la presentació del projecte en el CosmoCaixa de Barcelona
El projecte SUSIE, les sigles de “Sundial on the Southernmost Ices on Earth“, ha estat dissenyat i calculat per la Societat Catalana de Gnomònica, i consisteix en un rellotge horitzontal - equatorial, que te el pla del quadrant paral•lel a l’horitzó i a l’hora a l’equador, es perpendicular a l’eix terrestre i mostra les hores en Temps Universal UT, el gnòmon de tipus polar es completament vertical , paral•lel al eix de la terra i amb forma d’iceberg.
Els meridians, son les línies imaginaries que passen pels Pols, dividint la superfície de la terra en arcs de circumferència, el meridià inicial o de referència es el que passa per Greenwich, aquest meridià te longitud 0º i a mesura que ens desplacem cap a l’est aquest augmenta de forma positiva fins a 180º i ho fa de la mateixa manera cap a l’oest però amb signe negatiu, aquí estan representats per les inicials E i W respectivament i divideixen la terra en 360 graus.
Per una correcta lectura es necessari orientar el meridià 0º del rellotge en direcció a Greenwich així quan el Sol passa per aquest meridià l’ombra del gnòmon assenyalarà les 12 del migdia, essent també el migdia en tota la franja horària d’aquest fus horari. De la mateixa manera el meridià 180 graus, oposat al meridià 0 graus, marcarà la mitjanit, la línia imaginaria que traça s’anomena línia internacional de canvi de data, marcant el pas d’un dia a un altre.
El moviment de rotació i de translació de la terra, produeix un canvi constant i gradual que genera les estacions i afecta la soleiament. En el Pol Sud amb una latitud austral -90º, a partir del dia 21 de setembre, equinocci de tardor, el sol apareix visible a l’horitzó durant les 24 hores del dia sense fer-se de nit durant 6 mesos, incrementant paulatinament a cada rotació la seva alçada fins arribar el dia 21 de desembre al punt mes àlgid, coincidint amb el solstici d’hivern, tornant a descendir fins els dia 21 de març, equinocci de primavera, moment en que desapareixerà i serà el Pol Nord el que tindrà la llum del sol.
El traçat de les hores en aquest rellotge equatorial consisteix en dividir el quadrant en 24 parts iguals, amb les línies horàries que surten del peu del gnòmon formant radis amb una obertura de 15º, les hores 6 i 18 es trobem en el mateix diàmetre, disposats en la direcció Oest - Est a 90º amb la línia del meridià 0º. Per be que les busques dels rellotges mecànics conserven en tot el mon el mateix sentit d’esquerra a dreta, el traçat del rellotges de sol a l’hemisferi Sud tenen la particularitat de marcar les hores en sentit contrari respecte als de l’hemisferi Nord. Això es així degut a que si tracem un rellotge horitzontal en l’hemisferi nord, en el moments de passar el sol pel meridià 0º l’ombra assenyalarà directament les 12 hores, a les 13 hores el sol passarà pel meridià 15ºW, i així successivament en direcció Oest - Est, però en l’hemisferi Sud quan el sol passa per el meridià 15ºW, que correspon a les 13 hores, l’ombra va de dreta a l’esquerra, en sentit contrari a las busques del rellotges.
El continent Antàrtic apareix representat en la part interior del quadrant, pintat de color blanc i envoltat per l’oceà, amb l’orientació corresponent als meridians. L’alçada del gnòmon s’ha calculat per tal que el dia 29 de gener la seva ombra arribi a la primera línia situada al marge extern de l’oceà.
El peus que sustenten el rellotge, per donar-li estabilitat, es un trípode format per tres pals, un de cada expedicionari, utilitzats en la travessa pel continent Antàrtic, donar-li així una simbologia de treball en equip i cooperació que culmina en una fita comuna.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada