Prou sabem que a dos quarts d’onze de la nit ja no hi
ha sol, ni a les onze..., ni a les dotze..., però com s’ho feien abans per determinar
l’hora sense l’ajuda del sol ni rellotges mecànics?
L’home sempre ha tingut el neguit de conèixer i mesurar
el temps i al seu abast tenien instruments, alguns de molt enginyosos, com ara
les clepsidres, rellotges de sorra, les espelmes graduades, varetes d’encens, ..., però no sempre eren gaire precisos ni gaire útils per els navegants que
s’aventuraven en mars desconeguts, per exemple.
Al no tenir la llum del Sol, s’havia de recorre a les
posicions altres astres. Des de ben
antic ja es coneixien les constel·lacions circumpolars, que giren al voltant de
l’estel Polar i la posició a mitja nit d’alguns d’aquest estels, com ara Kochab
de la constel·lació de la Ossa Menor, que el dia 7 de novembre coincideix la
seva posició amb l’angle horari de mitjanit o Dubhe i Merak de la constel·lació
de la la Ossa Major, en aquest cas totes dues coincideixen el 7 de setembre,
Shedir de la constel·lació de Cassiopea, el dia 31 de març, Capella de la constel·lació
de Auriga, el 7 de juny i l’estrella Vega de la constel·lació de Lyra el mateix
31 de desembre. Ajudant-se d’aquest fet podien determinar, si mes no, quan
esdevenia la mitja nit i poder determinar la resta d’hores o la seva posició.
Els estels generalment mes utilitzats, eren Dubhe i Merak, per ser molt fàcils de localitzar i pel fet que els dos es
situen en el mateix radi de circumferència amb el centre de la Polar. Els navegants del segle
XVI ja sabien que el dia 7 de març es troben sobre la vertical de la Polar , el 7 de juny a
l’esquerra, tres mesos mes tard el 7 de setembre estan just a sota la vertical
i el 7 de desembre just a la dreta.
El nocturlabi esta format per tres peces:
El suport o base, amb un mànec per ajudar-nos a orientar-lo
vertical i amb el disc de les dates disposades seguin el criteri de
l’orientació dels estels de referència, en aquest cas Dubhe
i Merak marquen aquesta disposició, fent
que en la part superior aparegui el 7 de març i sis mesos mes tard, el 7 de
setembre en la part inferior, donat que els estels aquells dies els trobem en
aquesta posició.
Una altre peça es el disc de les hores que es mòbil
del que li sobresurt un indicador que serveix per assenyalar la data sobre el
disc mes gran.
I l’alidada o regle, ens ajudarà a alinear el centre
del nocturlabi (estel Polar) amb els estels de referència i d’aquesta manera
marcar la seva posició sobre el disc de les hores.
L’hora que s’obté es el temps solar vertader del lloc
on estiguem, per tant s’han de fer les correccions pertinents.
El nocturlabi que mostro s’ha fet a partir de les
plantilles del llibre 24 rellotges i altres instruments per a la
mesura del temps de Eduard Farré
i Carme Segura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada