Benvinguts a El Sol de l'Era.

Aquest bloc té com una de les seves principals raons de ser, la de mostrar aquells rellotges de sol que he anat realitzant per a amics al llarg del temps, tot oferint una descripció de la seva realització. També trobàrem textos i documents que ajudaran a entendre una mica mes els rellotges de sol.


dilluns, 27 de maig de 2013

EL NOCTURLABI

Prou sabem que a dos quarts d’onze de la nit ja no hi ha sol, ni a les onze..., ni a les dotze..., però com s’ho feien abans per determinar l’hora sense l’ajuda del sol ni rellotges mecànics?

L’home sempre ha tingut el neguit de conèixer i mesurar el temps i al seu abast tenien instruments, alguns de molt enginyosos, com ara les clepsidres, rellotges de sorra, les espelmes graduades, varetes d’encens, ..., però no sempre eren gaire precisos ni gaire útils per els navegants que s’aventuraven en mars desconeguts, per exemple.


Al no tenir la llum del Sol, s’havia de recorre a les posicions altres  astres. Des de ben antic ja es coneixien les constel·lacions circumpolars, que giren al voltant de l’estel Polar i la posició a mitja nit d’alguns d’aquest estels, com ara Kochab de la constel·lació de la Ossa Menor, que el dia 7 de novembre coincideix la seva posició amb l’angle horari de mitjanit o Dubhe i Merak de la constel·lació de la la Ossa Major, en aquest cas totes dues coincideixen el 7 de setembre, Shedir de la constel·lació de Cassiopea, el dia 31 de març, Capella de la constel·lació de Auriga, el 7 de juny i l’estrella Vega de la constel·lació de Lyra el mateix 31 de desembre. Ajudant-se d’aquest fet podien determinar, si mes no, quan esdevenia la mitja nit i poder determinar la resta d’hores o la seva posició. 


Els estels generalment mes utilitzats, eren Dubhe i Merak, per ser molt fàcils de localitzar i pel fet que els dos es situen en el mateix radi de circumferència amb el centre de la Polar. Els navegants del segle XVI ja sabien que el dia 7 de març es troben sobre la vertical de la Polar, el 7 de juny a l’esquerra, tres mesos mes tard el 7 de setembre estan just a sota la vertical i el 7 de desembre just a la dreta.


El nocturlabi esta format per tres peces:
El suport o base, amb un mànec per ajudar-nos a orientar-lo vertical i amb el disc de les dates disposades seguin el criteri de l’orientació dels estels de referència, en aquest cas  Dubhe i Merak marquen aquesta disposició, fent que en la part superior aparegui el 7 de març i sis mesos mes tard, el 7 de setembre en la part inferior, donat que els estels aquells dies els trobem en aquesta posició.
Una altre peça es el disc de les hores que es mòbil del que li sobresurt un indicador que serveix per assenyalar la data sobre el disc mes gran.
I l’alidada o regle, ens ajudarà a alinear el centre del nocturlabi (estel Polar) amb els estels de referència i d’aquesta manera marcar la seva posició sobre el disc de les hores.

L’hora que s’obté es el temps solar vertader del lloc on estiguem, per tant s’han de fer les correccions pertinents.

El nocturlabi que mostro s’ha fet a partir de les plantilles del llibre 24 rellotges i altres instruments per a la mesura del temps de  Eduard Farré i Carme Segura.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada