Benvinguts a El Sol de l'Era.

Aquest bloc té com una de les seves principals raons de ser, la de mostrar aquells rellotges de sol que he anat realitzant per a amics al llarg del temps, tot oferint una descripció de la seva realització. També trobàrem textos i documents que ajudaran a entendre una mica mes els rellotges de sol.


dimecres, 14 de desembre de 2011

Els Rellotges de Sol de l’Eixample de Barcelona

Si Barcelona té una forma clara, aquesta és, sense cap mena de dubte, l’eixample que el centellenc Ildefons Cerdà dissenyà, i que il·lustra de forma clara l’intens procés de reflexió sobre la forma urbana que es produí durant el transcurs del segle XIX a la capital catalana. Però aquestes senyals claríssimes d’una ciutat com una malla homogènia amb una estructura en quadrícula, oberta i igualitària, no sempre va han estat així...


... la ciutat de Barcelona tal com la coneixem ara no te gaire d’aquella ciutat insalubre i 0primida per una muralla medieval que li havia permès, per una banda, resistir a llargs setges, però que ara impedia els seu creixement urbà. Ens l’hem d’imaginar reclosa en el que coneixem ara com a Ciutat Vella, on un creixement demogràfic exponencial durant la primera meitat del segle XIX, amb un espai reduït i limitat dins de la muralla, on les subdivisions de les propietats generaven vivendes massificades amb superfícies progressivament mes reduïdes, també amb la manca claveguerams i d’aigua corrent que empitjoraven les condiciones de salubritat, tot això feia molt sovint un caldo de cultiu propici a les epidèmies i focus d’infeccions.
Però arribà un rei Borbó l’any 1714, i amb la conquesta armada de Barcelona, abolí tots els organismes estatals de Catalunya i sotmeten el país a les lleis de Castella considerà la ciutat com una plaça forta, fent construir una Ciutadella al seu costat, a fi de vigilar la ciutat conquerida per les armes, aquesta construcció seguia impedia l’enderrocament de la muralla i expansió de la ciutat extramurs en una extensa zona sense urbanitzar per raons militars, de mes de 1100 hectàrees de terreny que anava entre Barcelona i Gràcia i des de Sants a Sant Andreu de Palomar, sota el pretext de que impediria la defensa de la ciutat.
Fins ben entrat el segle XIX, van haver-hi revoltes per enderrocar aquelles velles  muralles que oprimien i impedien el creixement de la ciutat, però com que la necessitat de créixer per fora de les muralles era obvia i mes si tenim en compte l’efecte especulatiu que generava aquella superfície tant gran, fins i tot l’ajuntament s’hi va posicionar a favor, convocant un concurs per promoure el desenvolupament de la ciutat. Es varen presentat diversos projectes i el guanyador fou una proposta d'Antoni Rovira basada en una malla circular que envoltava la ciutat emmurallada creixent radialment, integrant de forma harmònica els pobles del voltant, però per “Real Decreto” es va imposar el de l’enginyer Ildefons Cerdà, que anys abans ja havia rebut l’encàrrec de aixecar un plànol topogràfic del Pla de Barcelona. Aquest nou Eixample definia una ciutat jardí amb gran espais oberts, edificis de tres plantes molt separats entre si per carrers amples i no existia diferenciació entre classes socials al ser tots els carrers iguals, no cal dir que no va ser ben rebut per la burgesia i l’ajuntament, fet que propicià un lleuger retoc al pla aprovat. Amb la visió actual, es posa de manifest, un segle i mig mes tard de l’aprovació del Pla, que proporciona una l’immensa capacitat a l’Eixample com una forma urbana capaç de acollir diferents funcions urbanes, d’adaptar-se a uns nous programes d’us i inclús de representar percepcions socials noves.


Cal dir que en el procés de construcció de l’Eixample no va ser pas fidel en tots els aspectes, donat que els inversors, majoritàriament indians, hi van veure una gran oportunitat de negoci i van contribuir a la progressiva reducció dels espais verds i dels equipaments, fou l’anomena’t període de la febre d’Or, que juntament amb l'Exposició Universal de l’any 1888 i el Modernisme de mans de la burgesia catalana la van acabar de configurar.

El senyor Cerdà justificant la necessitat del Pla de l’Eixample va redactar el seu tractat “Teoría general de la urbanización” amb anàlisis on estadístiques de la densitat i la mortalitat deixaven pales que s’havia de canviar els espais físics de la ciutat, les façanes i espais públics, orientant els eixos longitudinals dels carrers fent una quadricula on es buscava inicialment una igualtat entre classes socials i facilitava el transit dels vehicles i de les persones.
 




També donava gran importància al sol com a font de salut, d’aquí que les façanes de les cases estiguin orientades seguin el traçat de la rosa dels vents. La direcció dels carrers, un son paral·lels al mar i els altres perpendicular fent que tots els xamfrans de les quadricules coincideixin amb els punts cardinals i la resta de façanes rebin la major il·luminació solar directa al llarg del dia, aprofitant aquestes característiques podem veure en la maqueta tots aquells quadrant solars que es poden traçar, independentment del punt de l’eixample que ens trobem, recordem que es una quadricula i l’orientació del carrers es la mateixa.
 

Tot seguit trobem els rellotges que podem imprimir, retallar el gnòmon i doblegant-lo per la línea A-B. Per col·locar correctament el rellotge cal posar-lo verticalment en la nostra façana i esperar que faci sol. El directament al nord nomes mostrarà les hores molt extremes a l’estiu. L’horitzontal, evidentment ha d’anar  terra.


SUD - MIGDIA


 OEST - PONENT

EST - LLEVANT


SUD - OEST


SUD - EST


NORD - EST


NORT - OEST

NORT

HORITZONTAL

En el traçat dels carrers de Barcelona trobem dos que segueixen els cercles màxims que passen pels dos pols terrestres (Meridians), un es l’Avinguda de la Meridiana (E 2º11’13”) com be indica el seu nom i l’altre es Avinguda Gaudí (E 2º10’27”) i a l’hora tenim l’Avinguda del Paral·lel traçada sobre el que es un cercle menor paral·lel a l’equador terrestre (N 41º22’29”). Si ens fixem en la distribució de les naus del mercat de Sant Antoni, veurem la rosa dels vents amb l’orientació dels punts cardinals.


Per saber mes sobre el Pla Cerdà entra en http://www.anycerda.org/web/ i trobaràs ple de documentació relacionada.

Per fer la conversió horària recordeu que podeu consultar el procediment en: http://elsoldelera-hora.blogspot.com/2011/04/conversio-horaria-en-els-rellotges-de.html


1 comentari:

  1. Nasi, això és impressionant! Molt bo aquest article! Que poc coneixem el que tenim tant a prop!

    ResponElimina