Aquest rellotge, fet a dues mans,
es fruit de la feina conjunta realitzada amb en Jordi Romeu, que per una banda amb
el seu disseny i inventiva a l’hora d’escriure el lema i de l’altre la meva
aportació més tècnica, hem sabut crear un rellotge d’allò més maco a casa seva
a El Bedorc (Piera).
Amb les dades gnomòniques necessàries, faig els càlculs i el traçat del rellotge sobre el paper que després de diversos dies verificant que marca correctament l’hora solar verdader de Bedorc, se li entrega a l’esgrafiador, l’Oscar Campoy de Capellades, que fa una prova del resultat al seu taller, sobre el paper d'embalar, basada en el disseny del mateix Jordi Romeu, la seva esposa, la Isabel García-Marrón, va fer el dibuix original del sol.
Es un rellotge vertical que declina a ponent 23,50º i mostra les hores i les mitges hores de les 8 del matí a les 7 del vespre en cicles de 12 hores, la numeració es aràbiga i no incorpora cap correcció horària, mostrant l’hora solar verdadera local, el gnòmon de vareta te el seu pol a la dreta d’un gran sol que l’il·lumina mig envoltat per un marc circular on llegim el lema.
El lema “L’OMBRA ET DIU A QUINA HORA
ETS, PERÒ NO ET DIU QUANTES TE’N QUEDEN!” és el resultat d’una consulta que
fa en Jordi a bastants familiars i amics que es van oferir a triar entre unes
cent dites (existents actualment en els diversos rellotges de sol de Catalunya)
les cinc que més els hi agradaven. De la tria les va classificar i en un ràpid
estudi s’adonaren que quasi be totes es referien o a l'ombra o a la mort (o a
ambdues coses) i després de varis intents es va decidir, de bon rotllo!, per
aquesta inèdita mescla, de tècnica (l’ombra et marca les hores) i d’intriga
(ningú sap el temps que et queda per viure)
El dia en que es va començar a muntar la bastida en Juan Manuel Estévez de "Reforherma" es va trobar un dia força rúfol.
Un cop que l'esgrafiador marqués el perímetre del rellotge, l'operari retallà amb una serra circular tot el mateix, a fi de poder buidar l'interior del material monocapa que no és el mes adequat per imprimir-hi a sobre el material per esgrafiar.
Ja retallat tot el perímetre, en Hassan Malli de "Reforherma" buidà la monocapa de l'interior i el reomplí amb una barreja de morter M80 i unes palades de calç, material aconsellat per l'esgrafiador com a bon suport del material que utilitzaria després per a esgrafiar.
Aprofitant un dia clar, es presenta el full amb les marques horàries i es fan les darreres verificacions abans de col·locar definitivament el gnòmon, realitzat i signat per "Manteniment Industrial Badorc", que s'encola amb taco químic.
L’Esgrafiat. L'Oscar Campoy comença a esgrafiar el rellotge, fent una imprimació de dues capes del material d’esgrafiar.
La primera capa, més gruixuda i de color fosc, queda totalment coberta per una
segona capa més fina i d'un color més clar.
Posteriorment, quan aquesta segona capa s’està secant, però sense estar del tot eixuta, es "rasca" el dibuix que s’ha calcat damunt d'aquesta (la de sobre, mes clara) fins que surt el color de la primera (la de sota, mes fosca), donant la sensació que el dibuix està pintat, però que en realitat és el color que es deixa veure a sota.
Resultat final amb la bastida i detalls del rellotge un cop treta la mateixa.
Les fotografies son cedides per en Jordi Romeu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada